Amb la meva arribada a l'institut, aprenc (o ho intento) a tontejar amb noies, fer xuletes, ser popular, y i en general, ser un adolescent amb tots els ets i uts. Com es pot imaginar, anys després fa vertigen pensar en la mitja melena a l'estil Leonardo Di Caprio a Titanic, en els cartells fets amb WordArt penjats per tot l'institut per a felicitar als amics, i el tabac fumat sense aspirar el fum.

A l'estiu si vaig de campaments amb Lo Marraco, concretament a Ainet de Besan. Intentem sense èxit pujar la Pica d'Estats (3.143m), així que hi tornem a l'agost. Sí que podem pujar el cim el dia 16 d'aquest mes.

Al setembre, a l'inici del segon curs de BUP, i amb la separació del meu grup d'amics en diverses classes, entro en una mala tanda de malalties lleus però persistents de l'aparell respiratori, que no s'acabarà fins a fer els 16 anys, i canviar de nou de companys de classe.